Lo Jabalí dels Ports

Què no bramen els jabalís???
m'espetà en Sebastià quan, mig enfotent-me'n, li preguntava pels seus gemecs i esbufegs mentre pujava un llarg trencat i físic.

He conegut poca gent que generi tanta unanimitat favorable entre el col.lectiu escalador, tot cor i passió instintiva, una vida constant trescant parets de lluny i de prop.

La Quinta Província, gran desconeguda dels catalans del nord (de Barcelona i amunt vull dir), passa desapercebuda. 
La majoria dels escaladors s'aturen a Siurana, Margalef o serra de Prades.
El Delta i els Ports queden en anècdota tot i els esforços divulgatius d'en Xavier Graset al 3-24 de TV3.


Sempre que ens endinsem per alguna vall amagada dels Ports recordem el Sebastià.
Col.leccionava rutes allunyades, salvatges i esquerpes, de rocallam exquisit o d'encofrats precaris enganxats per l'herba i el fang.

Xalàvem repetint plegats les vies més trencades, fos al Doll, al Maestrat, Piri o als Ports.



Fa temps que m'havia parlat de les , i de les vies que allí havia repetit o provat.

Aquesta tardor vam apropar-nos per redescobrir les línies i recuperar la memòria.
Li hagués agradat com ha quedat arranjada.


Pareu atenció quan el vent udola,
      escoltareu els brams del Jabalí dels Ports.