"Petites-grans" vies a la Paret de Catalunya (Montrebei)

Mentre encara poguem escalar en aquest meravellós indret,
gaudim-ne!!!



Dies curts demanen escalades ràpides, que no vol pas dir senzilles o fàcils.


A l'hivern la paret de Catalunya a Montrebei queda a l'ombra fins passades les dotze. Arriba el moment de provar les vies més curtes que hi ha tot just sobre el Prat de St Llorenç.


Fa un parell de diumenges vam tenir el plaer de pujar la Gegants Adormits, sota ruixats de neu que mai van arribar a mullar la pedra. Fred i solitud per una via superba que combina fissures clàssiques netes amb trams de placa sputnik, molt compactes i correctament equipades.

La línia, l'equipament mai excessiu i sempre al lloc correcte per pujar en lliure, suficient per gaudir del moviment sense patir per les cames, i la qualitat de la roca la converteixen un una de les millors "petites" vies de Montrebei.

No us la perdeu!!!
  

Vanessa Adison, una altra "petita" via de caràcter diferent, gensmenys aconsellable.
He vist el primer llarg en alguna topo de 7a... per gent que faci 8a.
placon amb la Sonia tiban ja fora del despolomet del primer llarg de VAnessa 
Assegurar les ralletes horitzontals amb fisus mentre puges en lliure queda reservats als vuitegradistes. Algun bolt més (o reubicat) facilitaria l'ascensió en lliure, ara expo pel meu grau.

Segueix ben maca i exigent fins la darrera fissura de sortida, un xic més enllà del 7a però ben assegurada.

Proposaríem (no encadenat): 7a/b, 6a, 6c, 7a+



Altres "petites-grans" de visita obligada:

Perifèrica Oest, dura i un pel crustinyant, 7a obl, exponent de la filosofia vicking. A destacar el segon llarg, per bonic i obligat .


Pare tinc fred: extraordinari homenatge del Marc a son pare, per no perdre's des de la primera a la darrera tirada, 6c obl,


Al-horreya: qualitat assegurada, 6c+ obl,

Assetjats: dura, dura, dura, imprescindible pels amants de les fissures. Un tresor inexplicablement verge a la vista de tothom que els manresans desenterrarien


Crosta d'ivory: boníssima també aires vicking, poca crosta, bona pedra i un criteri encertadíssim pels animalets de paret



No és Base Jump però... salt (i adrenalina) a la sortida de l'agulla on acaben Pare Tinc Fred, Adiós Coños, o Salut Marcel